Evolució de la cobla

Els orígens de la cobla moderna es remunten a una formació medieval que rebia el nom de cobla de tres quartans (o cobla de ministrers). La formaven la tarota, el sac de gemecs, el flabiol i el tamborí, i rebia aquest nom perquè els quatre instruments eren interpretats per tres instrumentistes.

Fins al s.XIX, aquesta formació musical va anar evolucionant i ampliant-se. S'hi podien integrar violins, clarins, flautes, sacabutxs, i fins i tot les veus del músics; però durant aquest període no va tenir mai una formació fixa, ni en nombre de músics ni en instruments. A principis del s.XIX destaca la utilització d'instruments de metall a les cobles.

A mitjans del s.XIX hi ha dos fets que determinen l'evolució de la cobla. La creació de la tenora i el tible a partir de les antigues tarotes i xeremies per part d'Andreu Toron, i la transformació i estabilització de la cobla de Pep Ventura.
Pep Ventura va reestructurar la cobla, incorporant el contrabaix, donant a la tenora el paper principal i estabilitzant la formació.
A principis del s.XX, gràcies a la consolidació de la sardana, s'aferma l'estructura de la cobla i ja no sofrirà variacions fins als nostres dies.

Actualment la cobla la formen 12 instruments interpretats per 11 músics. Aquests se situen en dues fileres amb el vent metall i el contrabaix al darrera i el vent fusta al davant:

trompeta II - trompeta I - trombó - fiscorn I - fiscorn II - contrabaix
flabiol i tamborí - tible II - tible I - tenora I - tenora II