Els instruments de la cobla

Evolució de la cobla

Els orígens de la cobla moderna es remunten a una formació medieval que rebia el nom de cobla de tres quartans (o cobla de ministrers). La formaven la tarota, el sac de gemecs, el flabiol i el tamborí, i rebia aquest nom perquè els quatre instruments eren interpretats per tres instrumentistes.

Fins al s.XIX, aquesta formació musical va anar evolucionant i ampliant-se. S'hi podien integrar violins, clarins, flautes, sacabutxs, i fins i tot les veus del músics; però durant aquest període no va tenir mai una formació fixa, ni en nombre de músics ni en instruments. A principis del s.XIX destaca la utilització d'instruments de metall a les cobles.

A mitjans del s.XIX hi ha dos fets que determinen l'evolució de la cobla. La creació de la tenora i el tible a partir de les antigues tarotes i xeremies per part d'Andreu Toron, i la transformació i estabilització de la cobla de Pep Ventura.
Pep Ventura va reestructurar la cobla, incorporant el contrabaix, donant a la tenora el paper principal i estabilitzant la formació.
A principis del s.XX, gràcies a la consolidació de la sardana, s'aferma l'estructura de la cobla i ja no sofrirà variacions fins als nostres dies.

Actualment la cobla la formen 12 instruments interpretats per 11 músics. Aquests se situen en dues fileres amb el vent metall i el contrabaix al darrera i el vent fusta al davant:

trompeta II - trompeta I - trombó - fiscorn I - fiscorn II - contrabaix
flabiol i tamborí - tible II - tible I - tenora I - tenora II

Flabiol

El flabiol és un instrument de vent fusta, de la família de les flautes, amb embocadura de bisell. Es toca només amb la mà esquerra, mentre la dreta s'utilitza per a percutir el tamborí; aquest grup d'instruments és habitual a diferents indrets d'Europa des de l'Edat Mitjana.
El flabiol de cobla utiliza claus, a diferència del flabiol sec, i acostuma a tenir 5 o 6 forats a sobre i 3 a sota. És un instrument transpositor i està afinat en fa, el seu so resultant és una 11a justa superior al so escrit.
L'introit i el contrapunt de les sardanes són a càrrec del flabiol.

Tible

El tible és un instrument de vent fusta, de llengüeta doble i tub cònic. Va ser creat a mitjans del s.XIX, a partir de les xeremies tradicionals de Catalunya, per formar part de la cobla estructurada per Pep Ventura.
És un instrument transpositor i està afinat en fa, el seu so resultant és una quarta justa superior al so escrit.
A la cobla trobem dos tibles i es tracta d'un dels instruments més característics de la formació. A les sardanes són força habituals els duets de tibles.

Tenora

La tenora és un instrument de vent fusta, de llengüeta doble i tub cònic. Va ser creada per Andreu Toron a mitjans del s.XIX, a partir de la tarota tradicional de Catalunya. Pep Ventura va donar-li un paper principal a la cobla en la seva reestructuració de la formació.
És un instrument transpositor i està afinat en si b, el seu so resultant és una segona major inferior al so escrit.
A la cobla trobem dues tenores i es tracta de l'instrument més característics de la formació. A les sardanes són molt habituals els passatges solístics de tenora.

Trompeta

La trompeta és un instrument de vent metall, i el seu so es produeix per la vibració dels llavis de l'intèrpret a l'embocadura de l'instrument. Es tracta d'un dels instruments més antics, inicialment només consistia en un tub cònic de metall; la millora de l'instrument més important es va produir al s.XIX en incorporar-li el sistema de vàlvules de pistons, que permeten obtenir totes les notes cromàtiques dins dels seu registre.

A la cobla trobem dues trompetes, i es tracta de l'instrument més agut de la secció de metall. A les primeres cobles s'utilitzaven cornetins, però actualment s'utilitza la trompeta en si bemoll, el seu so resultant és una segona major inferior al so escrit.
La sordina és un accessori de metall o fusta que s'introdueix en el pavelló per modificar el volum i el timbre de l'instrument i també és utilitzada en algunes sardanes.
La trompeta és utilitzada tant en passatges melòdics, portant la melodia o fent una segona veu, com reforçant l'harmonia i el ritme de la sardana.

Trombó

El trombó, com la trompeta, és un instrument de vent metall, però el seu registre és més greu. El seu so es produeix per la vibració dels llavis de l'intèrpret a l'embocadura de l'instrument. També es tracta d'un instrument molt antic.
Es tracta de l'últim instrument en incorporar-se a la cobla, hi ha sardanes antigues que no tenen paper de trombó. A la cobla s'acostuma a utilitzar el trombó de pistons, que funciona com una trompeta una octava més greu; però, a diferència d'aquesta, el trombó no és un instrument transpositor.
A la cobla només s'utilitza un trombó i acostuma a reforçar l'harmonia i el ritme, sovint entre les trompetes i els fiscorns.

Fiscorn

El fiscorn és un instrument de vent metall, de la família dels saxhorns. El seu so es produeix fent vibrar els llavis a l'embocadura de l'instrument, com la trompeta i el trombó, però el seu tub és cònic, això li dóna el seu timbre característic.

El fiscorn de la cobla és un saxhorn baríton afinat en do, no transpositor, i amb el pavelló mirant endavant, com un bugle. A la cobla trobem dos fiscorns, fora d'aquesta formació només es troba en alguns grups de música tradicional.
La seva funció a la cobla és la de realitzar el baix harmònic, juntament amb el contrabaix, o assegurar l'harmonia i el ritme; tot i que també trobem passatges on el fiscorn porta la melodia, sobretot juntament amb la tenora.

Contrabaix

És l'instrument més greu de la cobla i l'únic instrument de corda de la formació. És força semblant al violí, la viola i el violoncel, però procedeix de la família de les violes d'arc. L'afinació de les seves cordes és per quartes, a diferència de la resta d'instruments de corda fregada. És un instrument molt habitual en diferents conjunts i tipus de música, des de l'orquestra simfònia fins a formacions de jazz.

El contrabaix de la cobla, també anomenat berra, acostuma a ser de tres cordes (la-re-sol) i està encordat amb cordes de tripa. A la cobla es força habitual la utilització del pizzicato (pinçant les cordes amb els dits) perquè permet tocar més fort i equilibrar el so amb la resta de la formació.
La seva funció a la cobla és, gairebé sempre, la de baix harmònic, tant amb l'arc com en pizzicato.